És diumenge 26 de setembre, i hem quedat en una cafeteria de Castelldefels amb Rachele Arciulo. Italiana i de Roma, després d’un Erasmus a Barcelona es va enamorar del caràcter obert i cosmopolita de la ciutat comtal. Politòloga amb una sòlida formació en relacions internacionals, actualment és presidenta del primer partit paneuropeu a Espanya, Volt.
Volt és un partit que ja té un eurodiputat al Parlament europeu i, per primera vegada des del 2019, té tres diputats al Parlament dels Països Baixos i 30 representants electes a tota Europa. Afirmen, també, tenir 25.000 voluntaris a tot Europa.
Volt és un partit que es vol donar a conèixer a casa nostra i que assenta la seva identitat en l’europeisme, en ser progressistes, en la sostenibilitat ambiental i en la innovació social. Així mateix, es qualifiquen de pragmàtics.
Què és Volt?
Volt és un moviment paneuropeu que té una doble ànima: d’ONG i de partit polític.
Després del Brexit, un grup de joves ens vam adonar que era necessari reconstruir uns nous valors europeus amb una visió més àmplia, en el sentit que el que passa al país del costat ens afecta també a nosaltres d’una manera molt directa. Pensem que hi ha un seguit de reptes, com ara el canvi climàtic, la digitalització o el canvi del món del treball, que no es poden solucionar des d’una visió estrictament nacional.
L’única manera de superar aquests reptes passa per unir-nos com a europeus.
Creus que el Brexit i la sortida d’un Regne Unit tradicionalment euroescèptic pot facilitar aquesta unió?
El Brexit va posar en evidència com les anomenades fake news afecten la vida de les persones, i com de fàcil és manipular-les si no tenen una base educativa en relació amb el funcionament de les institucions i la manera com els ciutadans hi poden participar.
També va mostrar com s’utilitza el fenomen de la immigració per dinamitar o condicionar altres qüestions.
Per què un partit paneuropeu?
Perquè els mateixos problemes són compartits a tot Europa, i veiem que cal reconstruir uns valors europeus i cercar col·laboració en temes comuns.
Per exemple, la política del Port de Barcelona pel que fa a les zero emissions s’ha creat conjuntament amb el de Rotterdam. Utilitzar bones pràctiques que s’han provat als Països Baixos és fructífer per a Barcelona.
Així mateix, el problema de l’habitatge no és només un problema de Barcelona, sinó que ho és de Roma, Berlín o París. Cal obrir horitzons de col·laboració entre ciutats.
En l’eix esquerra – dreta, on us situeu?
Tenim un paradigma completament diferent. No entrem en la definició tradicional entre l’esquerra i la dreta perquè ja no són representatives de la realitat. Volem fer polítiques pragmàtiques lliures d’ideologies per tal de ser útils als ciutadans.
Tenim polítiques socials que ens acosten a la socialdemocràcia, però també polítiques econòmiques que són més pròpies del social-liberalisme.
Pot esmentar quatre eixos fonamentals de Volt?
Global balance, resiliència econòmica, smart state, igualtat social, reforma de la Unió Europea i empoderament ciutadà.
Us presentareu a les eleccions?
Sí. Estem creant una estratègia per al 2023 i el 2024. Prioritzarem les eleccions locals i les eleccions europees.
A Alemanya Volt es presenta a les eleccions federals…
Efectivament, ens presentem al Bundestag.
Teniu algun tipus de relació amb els partits del sistema?
No directament. Fins ara hem descartat coalicions perquè el nostre primer objectiu és el d’obrir debats sobre temes que són fora de l’agenda política. No volem entrar enlloc a remolc dels trending topics.
Som a Catalunya. Més enllà de l’eix esquerra –dreta, hi ha l’eix nacional. Vostès com l’afronten? Com creuen que es poden encaixar les nacionalitats d’àmbit subestatal a Europa?
Tenim posicionament. Catalunya és un espai molt fèrtil en el concepte del federalisme. És on han nascut dues visions del federalisme que són referents per al manifest de Ventotene, manifest del federalisme europeu.
L’un és el model de federalisme d’Eugeni d’Ors, qui posà de relleu la possibilitat d’un federalisme a Espanya i a Europa, i fa una síntesi de l’ànima francesa de la llibertat amb l’ànima alemanya de l’autoritat.
Els germans Rubió i Tudurí, en canvi, presenten un model de petits estats en clau federal perquè tenen més propensió al diàleg i menys orgull patri. També plantegen un primer ministre europeu, una bandera i advoquen pel manteniment dels diferents idiomes.
Per tant, podem afirmar que a Catalunya hi tenim un terreny fèrtil per a l’europeisme i el federalisme.
Malauradament, després que Brussel·les afirmés que l’actual problemàtica a Catalunya era un “afer intern”, hi ha hagut un allunyament de molts catalans vers Europa.
La meva crítica a l’independentisme català és que vol crear una estat nació sense entendre que actualment, al 2021, l’estat nació és una forma d’organització col·lectiva que està quedant obsoleta.
Considerem que Catalunya no entra en la definició dels drets d’autodeterminació com en els territoris colonials però sí en el concepte de secessió regulat pel dret internacional. Tot i això, pensem que les aspiracions independentistes no tenen cabuda en un món cada vegada més globalitzat, i que sempre hi trobarà barreres.
A un altre nivell, pensem que caldria donar un paper més actiu al Comitè de les Regions d’Europa, traient poder als estats.
Viure en societat hauria de poder ser elegible per la ciutadania i és necessària una consulta ciutadana igual com altres temes també necessiten de participació ciutadana.
A Catalunya cal obrir un diàleg entre les diferents parts amb una mediació europea on les dues parts dialoguen com a ciutadans europeus.
La Constitució, en conseqüència, ha de ser un document viu que s’adapta als nous paradigmes. El problema de l’organització territorial espanyola és que es tracta d’un federalisme mancat, en què les CCAA tenen prerrogatives que l’estat es pot reservar de bloquejar.
Sigui com sigui, cal ser molt transparent i explicar les conseqüències d’una eventual independència de Catalunya. Mira què ha passat amb el Brexit!
Aukus ha provocat una realineament d’aliances i d’interessos. Ara, França proposa reforçar el pilar europeu de la defensa, fins i tot amb una exèrcit de caràcter europeu. Volt, com a partit que es reivindica paneuropeu, quina posició hi té?
Una de les armes més potents de la UE és la diplomàcia. Els exèrcits han de tenir missions de cooperació. En aquest sentit, no calen exèrcits ofensius.
Europa és un país de pau. L’exèrcit europeu ha de tenir missions de cooperació.
La UE ha declarat que té com objectiu que Europa sigui un continent neutre l’any 2050. Quina política energètica propugneu?
Les polítiques de Global Balance son definitòries de Volt. Proposem avançar la data al 2045. Cal abordar la contaminació de les ciutats sobretot amb la renovació dels edificis. D’altra banda, no és factible que tothom tingui vehicles elèctrics perquè no hi ha prou liti per a tothom. Pensem, també, que cal augmentar les taxes sobre el carboni.
La UE és un mercat comú i bona part dels seus estats ja comparteixen divisa. Quins nous objectius d’integració propugneu?
Son preguntes molt interessants. La unificació de valors europeus ha fracassat.
Cal canviar la definició d’Europa i adaptar-la millor als ciutadans. Volem implementar la obligatorietat de l’Erasmus a partir de l’ESO a l’interior d’Europa. Cal ensenyar què és la UE i com ens afecta.
El projecte Erasmus actual crea consciència europea, però no integració dels participants al país d’acollida. Cal millorar aquest aspecte.
Quina visió teniu de la immigració?
És un tema ampli i complex, que des de Volt treballem. És per això que hem llançat una campanya.
La immigració augmentarà a conseqüència del canvi climàtic, i cal una posició única dels estats europeus, així com una forta col·laboració.
El nostre eurodiputat, que és alemany, s’ocupa de la part d’immigració, principalment del Mediterrani, i també hem llançat la iniciativa Europe Wellcome per tal de destinar fons europeus a projectes d’integració. Volem veure les persones com a recursos, i no com un llast.
Es tracta de rebaixar la pressió migratòria i repartir l’esforç voluntàriament entre els diferents estats.
Per altra banda, en el marc de la campanya humanitària Europe cares utilitzem la xarxa europea de Volt per a fer arribar material humanitari als camps de refugiats, com ara el de Lesbos, o per a ajudar amb assessorament legal els immigrants que arriben a les illes Canàries. Ara, Europe Cares s’ha independitzat de Volt com a ONG.
Breument, com es posicionaria en els següents anunciats:
Llei trans.
És una llei necessària per acabar amb les desigualtats que pateixen les persones trans.
Som a Castelldefels. Sí o no a l’ampliació de l’aeroport.
Estem creant i valorant el nostre posicionament, però pensem que no ha d’ésser una prioritat destinar aquests fons a l’aeroport.
Energia nuclear.
La contemplem com a energia de transició. És una energia de baix cost i poca contaminació.
Exèrcit europeu.
Sí. És molt necessari per rebaixar la despesa global en defensa.
Contracte únic.
És un debat que no hem tingut. De tota manera, cal un canvi al món del treball per afrontar la falta de formació, la digitalització, etc.
Esperanto o multilingüisme?
Hem tingut el debat al voltant de l’esperanto. No volem un idioma únic a nivell europeu. Volem mantenir el plurilingüisme en el sentit de “Units en la diversitat”. Que tothom parli diversos idiomes.
Català oficial a Europa?
Sí. Els idiomes sempre sumen i mai resten.
Immersió lingüística en català?
Hi ha un debat al voltant de la manipulació a les escoles. Cal una educació bilingüe per tenir les ambdues visions.
Catalunya, circumscripció europea?
Cal unificar les formes de votació a nivell europeu.
Drets i obligacions al 50%?
Sí, tenim drets i obligacions, però tenint present que els drets ens venen donats.
Els valors liberals són universals?
No, en absolut. Però poden tenir propensió a la universalitat.
Des de l’Europeu.cat agraïm a Rachele Arciulo que hagi accedit a concedir-nos aquesta entrevista, i li desitgem molta sort en el projecte polític incipient de Volt.
