Procedeixo a comentar uns breus apunts sobre els resultats de Junts per Catalunya. Ho faig després de consultar els meus experts de confiança i d’aprofundir amb algunes dades. Però és una anàlisi en calent, per tant cal agafar-lo amb cautela. Disculpeu l’estil de l’article, són apunts.
Som-hi:
A) Creixement insuficient, resultat molt fluix
Els resultats de la candidatura de Junts encapçalada pel President Puigdemont, des del meu punt de vista no són bons. La pujada d’un 1,5% i 3 diputats és molt poc, tenint en compte diversos factors: Primer, que ERC i CUP es trobaven en caiguda lliure. Segon, que es presentava el propi Puigdemont amb bombo i plateret. Tercer, que amb la promesa de tornar o bé abandonar la política, el President proposava un match ball a la ciutadania. Quart, que Junts ha fet una campanya esforçada i bastant professional.
Malgrat aquests factors, els resultats de Junts són molt similars als de Laura Borràs, pujant només una mica. És cert que Puigdemont tenia la competència d’Orriols, però Borràs va tenir la competència del PDECat.
Amb tot això, Junts només ha pogut pujar un 1,5% en vots i 3 diputats, quan entre CUP i ERC han perdut 10 punts percentuals entre els dos, i 18 diputats també entre els dos. Tampoc sembla que Puigdemont hagi pogut recuperar gaire vot de l’abstenció. Per contra, Salvador Illa ha tret un avantatge de 200.000 vots (més de 6 punts de diferència) i 7 diputats respecte Junts. El famós empat que semblava a prop, ha quedat molt lluny. José Montilla va dimitir després de treure 37 diputats l’any 2010 amb el PSC. CiU n’havia tret 62 aquell any. La mateixa formació, CiU, en va treure 50 al 2012, i Junts pel Sí 62 un altre cop al 2015. Ara hem de veure aquests 35 diputats com un gran triomf? Què voleu que us digui… És igual que el resultat fos l’apuntat per les enquestes. Continua sent un resultat dolent. I les cares de la roda de premsa posterior als resultats, ho van evidenciar.
B) Empitjorament del resultat respecte els alcaldes forts de Junts
Us convido a llegir aquest tuit, que em sembla molt interessant. L’usuari Albert Mengual fa una comparativa dels candidats de Junts a les municipals del 2023, amb un perfil més ideològic. Tots aquests alcaldes van treure uns resultats bons a les seves localitats, apartant-se del discurs monotemàtic independentista i del retorn del President.
Feu clic aquí:
Com podeu veure, els resultats de Puigdemont són clarament pitjors que els d’aquests alcaldes, que van optar per un perfil d’ordre, seguretat i problemes del dia a dia de la ciutadania, sense renunciar al nacionalisme català.
C) Possible efecte de mobilització del vot espanyolista
També em sembla molt interessant i preocupant aquesta hipòtesi d’en Joan Massanés, que acompanya amb les dades corresponents. Segons això, és possible que Puigdemont hagi esperonat el vot espanyolista, més que no pas el seus propis votants. Mal negoci haurem fet, en aquest cas.
Feu clic aquí per veure-ho:
Aquesta explicació és perfectament factible. Sabem que el cansament del procés està molt estès entre la població i, probablement, Puigdemont és vist com una font d’inestabilitat que mobilitza tant als més espanyolistes radicals del PP i VOX, com a votants que opten per un aparentment “tranquil i moderat” Salvador Illa. Aquests últims, alguns catalanoparlants i exvotants sobiranistes.
D) Mals resultats a les zones urbanes
Els resultats de Junts són molt dolents a les zones urbanes de Tarragona i Barcelona. En diverses comarques costaneres, la formació de Puigdemont té resultats que es troben a distàncies siderals del PSC i, en moltes ocasions, per sota del PP i de VOX. Podeu consultar les dades aquí.
Sabent que aquest no és terreny propici per Junts, em sembla evident que un partit que aspira a ser un pal de paller del nacionalisme català no es pot permetre tenir uns resultats paupèrrims a les ciutats catalanes.
E) Puigdemont, el candidat adequat?
Tenint en compte les informacions exposades, tinc dubtes que Carles Puigdemont pugui seguir sent el candidat més idoni per Junts. Potser no és per culpa seva, però les dades i l’observació indiquen que, probablement, sigui un candidat massa controvertit, que no optimitza els resultats de Junts, que acumula un excés de personalisme i que mobilitza massa l’espanyolisme.
M’equivoco? Potser sí, però sens dubte les dades dels punts B i C fan pensar.
F) Proposta del que hauria de ser Junts
Quina seria la conclusió de tot plegat? Si la voluntat de Junts és de recuperar algun dia una hegemonia clara a Catalunya, el camí que marquen les municipals i la demografia del país és un partit que:
- No és excessivament generador d’inestabilitat en el camp independentista
- Reforça la part nacionalista i de defensa de la identitat
- Defensa la propietat privada, l’ordre i la seguretat
- Defensa el proteccionisme econòmic*
*Sobre l’últim punt, és bàsicament perquè a Junts no li convenen projectes estil Hard Rock, que aportin molta mà d’obra estrangera o d’origen espanyol. El vot de Junts és bàsicament catalanoparlant.
Insisteixo, no sé si això és possible amb la continuïtat de Puigdemont. I agafeu-vos aquestes línies com un punt de partida d’anàlisi, evidentment em puc equivocar o haver-me deixat coses.
