Declaració en ocasió del 9è aniversari del Manifest de Koiné

El 31 de març del 2016 el grup Koiné va presentar un manifest al Paranimf de la Universitat de Barcelona. El Manifest del Paranimf tenia d’entrada l’adhesió de 275 professionals de la llengua (docents, escriptors, editors…) encapçalats per 5 Premis d’Honor de les Lletres Catalanes, 30 membres de l’Institut d’Estudis Catalans i 62 professors universitaris de llengua o literatura catalanes. Aquest manifest, que us convidem novament a llegir, alertava de la necessitat de canviar polítiques i actituds.

El novè aniversari del Manifest coincideix amb la presentació dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, del 2023, que han estat rebuts amb consternació per la comunitat acadèmica i amb grans escarafalls per molts dels opinadors que el 2016 van desviar l’atenció dels problemes que el Manifest denunciava. Davant la impossibilitat d’atacar-ne el contingut amb arguments i –encara menys– de menystenir-ne els signataris, van optar per crear cortines de fum alimentades amb tergiversacions. «Si no pots matar el missatge, mata el missatger», van pensar.

Al llibre «Llengua i República. El manifest Koiné argumentat» trobareu una selecció de les tergiversacions que es van engiponar, tant d’espanyolistes com d’uns altres que deien que eren independentistes, i els arguments amb què les vàrem desmuntar.

Avui sospitem que les dades del 2023 descriuen la situació d’uns quants anys abans i que la realitat del 2025 és força pitjor, perquè les dades del 2023 s’han obtingut amb entrevistes autodeclaratives (o sigui, que ningú ha contrastat si l’ús o el coneixement declarats pels entrevistats són veraços) i, en conseqüència, poden patir un seguit de biaixos de resposta, especialment el biaix de Desitjabilitat Social, no pas perquè l’entrevistat menteixi o actuï de mala fe, sinó perquè respon allò que el seu subconscient creu que l’entrevistador vol sentir.

El nostre propòsit avui no és encetar un debat sobre l’EULP, sinó fer arribar a la població en general el nostre convenciment que la necessitat de revertir la situació és molt més urgent del que es podria deduir de les notícies sobre l’EULP 2023 o de les tèbies respostes de les autoritats. Ha arribat el moment d’exigir als governs més contundència en les accions per salvar la llengua. No només amb més cursos de català per a estrangers, sinó evitant, i quan no es pugui, esquivant, tantes normes estatals agressives en contra de la llengua catalana i, sobretot, amb una acció contundent a l’escola i als mitjans de comunicació públics.

Us emplacem a la normalitat, a fer com fan les comunitats lingüístiques normals: no renunciem mai a la llengua, no deixem mai que ens n’imposin una de forastera a casa nostra, consumim preferentment els productes culturals en la nostra llengua (cosa que, en el cas de traduccions, sol anar associada a la qualitat del producte)…

Necessitem un canvi de mentalitat, perquè no pot ser que davant d’una agressió catalanòfoba no reaccionem amb la mateixa solidaritat envers la víctima i el mateix rebuig per l’agressor que quan l’agressió és per motiu de sexe, de raça, de gènere, de
religió, d’ètnia o de qualsevol característica humana protegida, com la llengua, pels convenis internacionals contra el racisme i la intolerància.

Finalment, us proposem que us uniu a les entitats que treballen per la llengua, com Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Amics de la Bressola… o a l’activisme a les xarxes socials, com els comptes de Twitter @CanviisEm, @Mantincelcatala o @TimbalersPelCat. I encara us volem suggerir que us adheriu a Llengua i República, l’associació creada pel grup Koiné per a impulsar el seu missatge.