El món de l’ensenyament, a Espanya i a Catalunya, transmet idees i, força sovint, també ideologies. Pobre d’aquell que pensi que aquestes últimes es troben allunyades de les aules universitàries, especialment en ciències socials i humanitats. Però la llibertat de càtedra pròpia del professorat (sigui en un sentit ideològic o en un altre) no es pot equiparar, ni de lluny, a la voluntat d’un partit polític de percebre’s i conformar-se a si mateix com un actor de ple dret dins de l’ensenyament universitari, capaç d’engendrar titulacions i expedir títols a nous egressats. Encara, fins i tot, que per a fer-ho col·labori i faci aliances amb universitats privades.
Esquerra Republicana ha creat un postgrau universitari, vinculat a una universitat privada (UManresa-Fundació Universitària del Bages). Així mateix ho explica el mateix partit: “Esquerra Republicana clou amb èxit la primera edició del seu Postgrau en Lideratge Institucional i Gestió de Polítiques Públiques”. Podem veure, a través de les xarxes, fotografies de nombrosos membres d’ERC celebrant la clausura d’aquest postgrau, amb xerrades i Power Points amb els logotips universitaris al costat dels del partit, i amb Marta Vilalta exercint de flamant acadèmica rere cartells del postgrau.
La imparcialitat i el pensament crític queden arraconats des del moment que el tancament d’un postgrau té lloc a la seu d’un partit. Com també ocorre en les suposades “universitats d’estiu” que, regularment, organitzen alguns partits polítics a facultats públiques. És (fins a cert punt) normal que els partits vulguin influir a tots els espectres de la societat, inclòs l’ensenyament. Però la forma en què s’ha produït aquesta incursió del partit de govern de la Generalitat al món universitari hauria de fer arrufar el nas i fer saltar les alarmes a qualsevol ciutadà compromès amb uns mínims de llibertat democràtica.
Més enllà de l’evident imparcialitat en un ensenyament d’aquestes característiques, la pregunta essencial és si, entre les funcions d’un partit polític, hi pot haver la de crear un postgrau universitari. Hom podria pensar que es tracta d’un mecanisme d’adoctrinament deliberat i a cara descoberta. Què és el que impulsa un partit polític a no fer una reflexió prèvia en profunditat sobre si és o no pertinent adoptar una funció com aquesta i les seves evidents repercussions públiques? Probablement, una manca profunda d’autocrítica, que converteix una cosa evident i alarmant per a la major part de la societat en un fet inqüestionable per a un grup de persones ben acostumades a poder fer i desfer. Què ha d’impedir ara, als líders d’Esquerra, de poder fer un paper més de l’auca, i posar-se toga i birret?
