En la darrera edició del programa FAQS de TV3 vam poder descobrir el perfil d’un dels últims nouvinguts a la política catalana. Es tracta del nou Conseller d’Economia i Hisenda del Govern de la Generalitat de Catalunya des del 26 de maig de 2021, el senyor Jaume Giró, que va concedir la seva primera entrevista des que és conseller a la televisió pública catalana.
Durant aproximadament una hora, el flamant conseller va desgranar la seva trajectòria professional, així com diversos aspectes de la seva vida personal i pensament polític. Giró, entre altres coses, ha estat director general de la Fundació Bancària “la Caixa”, director general de comunicació i gabinet de presidència de Gas Natural, director general corporatiu de Repsol, president de Petrocat i conseller de Petronor. Recentment ha estat integrant com a vicepresident a la candidatura a la presidència del F.C. Barcelona de Joan Laporta (tot i la seva posterior dimissió).
Sigui com sigui, queda clar que no ha entrat a la política per a enriquir-se; tot al contrari, i és això el que l’honora. Hauríem d’estar absolutament agraïts a aquest tipus de perfils tan escassos: persones amb una dilatada trajectòria professional d’èxit, que en algun moment de la seva vida es posen al servei del seu país i dels seus ciutadans, encara que això els suposi la renúncia a unes condicions laborals més elevades, a més temps d’oci i a un tipus de vida amb molts menys problemes. Un primer exemple de moment convuls des que va ser nomenat és la naturalitat amb què va tractar diverses qüestions a les passades jornades del Cercle d’Economia, fet que va aixecar un notable rebombori entre el públic assistent.
Al respecte, potser en un futur també caldrà posar de relleu la importància d’haver passat per l’empresa privada un mínim de temps i haver bregat amb la realitat abans de poder ser alt càrrec a l’administració pública. Les posicions del “no a tot” són molt senzilles, quan es porta tota la vida jugant amb els diners dels altres.
A l’entrevista, va exposar les seves idees amb normalitat però, alhora, amb contundència i sense complexos. No hi va haver cap rastre de frases grandiloqüents ni divagacions com ho podrien ser les “lluites compartides”, paraules que contínuament sentim últimament per part d’alguns dels lideratges del Procés i el seu entorn, i que són ben lluny del caràcter seriós i emprenedor que han tingut tradicionalment els catalans. Ben al contrari: el llenguatge va ser entenedor, favorable a una Catalunya lliure, rica i plena (matís no gens menor) i, en el camp més personal, amb una visió realista i positiva de la vida.
En un moment en què la mediocritat, l’intercanvi de cromos i la fidelitat als propis regna a la política catalana, el senyor Giró és com un feix de llum entre la foscor. Calen molts més perfils com el seu, a la política i arreu.
