Som una comunitat lingüística sense espais lingüístics propis
La llengua catalana1 ens uneix a tots plegats en una mateixa comunitat lingüística i cultural. Som 5 milions de persones que tenim el català com a primera llengua, i uns altres 5 milions que l’han adquirit com a segona llengua2, fet que la converteix en una llengua mitjana -ni gran ni petita-, la 88a més parlada del món. Per la seva presència a internet o l’índex de desenvolupament humà en el seu àmbit lingüístic, és considerada3 una de les 20 llengües més influents del món.
I, tanmateix, aquesta llengua nostra es troba avui molt amenaçada. Per què?
Quan anem a la feina, a comprar a la botiga o al supermercat, agafem el transport públic, anem al gimnàs, al club esportiu, en cursos de formació, a la terrassa del bar, etc., veiem que en tots aquests espais el català ha anat deixant de ser-hi la llengua franca, la d’ús habitual. La població augmenta, però no ho fa el nombre de parlants. És per aquest motiu que cada cop la sentim menys i cada cop se’ns hi adreça menys gent. I això ens fa sentir sols, aïllats, estranys. Mirem de continuar parlant en català, però ja no és un acte espontani, perquè l’entorn no hi convida, sinó que és un acte conscient i resistent, que malauradament no tothom està disposat a fer. Observem, impotents, que en aquests espais la majoria dels catalans abandonen la llengua, i es deixen endur per aquesta dinàmica sociolingüística tan estudiada de submissió lingüística que és la convergència a la llengua dominant (castellà, francès, italià).
Una convergència a la llengua externa que encara és més dramàtica en nens i joves, perquè són més dependents que els adults dels espais que habiten. La llengua de relació en els espais infantils i juvenils, la llengua viva, de comunicació i aprenentatge, és cada cop menys el català. En bona part d’escoles i instituts, malgrat que sovint s’imparteixin les classes en llengua catalana, el castellà (i el francès o italià als territoris respectius) s’ha convertit en l’idioma real de socialització entre els alumnes. També a les extraescolars, al parc, al casal d’estiu, fins i tot en esplais i caus, on actualment només una de cada dues converses entre la canalla és en català4.
Així doncs, grans i petits cada cop disposem de menys espais lingüístics segurs5. Espais on viure plenament en català, que ens facin sentir com a casa i orgullosos del que som, que ens vinculin amb les nostres arrels i la nostra cultura.
I això, ho podem revertir?
Els EspaiCAT
Si allò que necessitem són espais públics on l’ambient sigui en català, i aquests espais ja no es creen ni es mantenen de forma espontània a causa dels condicionants actuals, caldrà fer-ho de forma intencional. A consciència. Caldrà implementar espais en català, els EspaiCAT6. Aquest és un concepte que hauríem d’estendre a tot arreu, especialment en els àmbits del lleure i la socialització d’infants i joves, que són el futur de la nostra comunitat7.
Què és un EspaiCAT? És un espai en català; així de simple. O, més concretament, un espai on s’han formalitzat els usos lingüístics, explicitant que la llengua d’ús en aquest espai és i serà el català.
Un EspaiCAT pot ser una entitat cultural o esportiva, una escola, un comerç, una empresa, una institució, o també una iniciativa temporal com una festa d’aniversari, un esdeveniment musical o una caminada popular. Un espai on organitzadors, dinamitzadors, monitors, operaris, usuaris i participants, i tots els actors que hi estan involucrats, tenen coneixement i han acceptat l’acord que demana per part de tots l’ús actiu del català.
Un EspaiCAT és un indret o activitat, així doncs, on s’acorda de forma explícita que el català és l’idioma de socialització, d’inclusió, entre els participants. Un espai obert i ple d’oportunitats! Un lloc de trobada per a parlants nadius i nous parlants, on els primers poden esplaiar-se i deixar-se anar en un entorn lingüístic català normalitzat, i on els nous parlants poden practicar el català sabent que ningú els canviarà l’idioma, ni els jutjarà per no parlar-lo del tot bé.
I què NO és un EspaiCAT? No és un gueto ni una reserva índia. No és un espai restringit a ningú, ni tancat, ni excloent. És completament obert, amb l’únic condicionant de fer servir la llengua catalana. Bé o malament, el que compta és la bona voluntat i les ganes de fer-ne ús. Qui s’hi podria sentir exclòs? És com els grups de conversa en català per a nouvinguts que organitzen diferents entitats culturals, però en aquest cas oberts a tota la població.
Quan ens hi posem?
Des d’ara mateix! En primer lloc, caldria identificar els espais que actualment ja es desenvolupen en català i consolidar-los. Se’n podria fer un llistat de cada municipi i compartir-lo públicament. Caldria apuntar-s’hi, fer-los créixer. Cercar-ne el compromís i formar-los en consciència lingüística, dotant-los de recursos que els ajudin a continuar sent de socialització en català. La vostra entitat n’és un? Feu el pas! Sigueu EspaiCAT formalitzant als vostres Estatuts que la llengua ambiental, de relació, de socialització, de la vostra entitat és el català, i que vetllareu perquè així sigui. Dinou entitats culturals i esportives del Baix Montseny ja s’hi han compromès8.
En segon lloc, caldria recuperar els espais que ja estan experimentant un procés de substitució lingüística, avançat o en fase inicial. L’assessorament i el suport lingüístic ha de permetre’ls redreçar la seva situació. Coneixeu algun d’aquests espais? Engresqueu-los a implicar-se! Que contactin amb entitats que vetllen per la llengua, i els ajudin a recuperar el català a la seva entitat.
En tercer lloc, cal crear nous EspaiCAT, sobretot en aquells territoris on no n’hi ha o on es fa molt difícil aconseguir el compromís de les entitats. Teniu alguna idea, proposta, projecte? No us talleu, compartiu-la per les xarxes i cerqueu suports locals i nacionals per dur-la a terme.
En definitiva
El català, tot i ser una llengua mitjana en volum de parlants, està deixant de ser la llengua dominant, de socialització, a l’espai públic. Aquesta situació és crítica, sobretot pel que fa a la viabilitat de la llengua a les noves generacions, i cal que la redrecem amb urgència. En aquest article aportem una eina que, amb aval sociolingüístic, podria ajudar a frenar l’actual tendència. La implementació d’EspaiCAT en mosaic per tot el país, per a totes les edats i tipus d’activitats, permetria dotar la llengua d’espais de dominància estables i a recer de l’amenaça del procés de substitució lingüística. Espais segurs de llengua que reunirien catalanoparlants nadius i nous parlants, disposats a fer-la servir de manera exclusiva. Espais d’exclusivitat lingüística, doncs, que la reafirmarien com a llengua d’inclusió i cohesió social.
1 Llengua catalana és la denominació més utilitzada. Ara bé, la denominació sincrètica més estesa en l’àmbit acadèmic és Català-valencià-balear, que es correspon a la denominació utilitzada per l’Ethnologue. En determinats àmbits, així com popular i oficialment en el País Valencià, rep el nom de valencià, situació recollida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
2 «Mapa de coneixements». Generalitat de Catalunya, 2013-2015.
3 https://www.culture.gouv.fr/en/Thematic/french-language-and-languages-of-france/Acting-for-languages/Innovation-in-language-and-digital/Supporting-and-encouraging-linguistic-diversity-in-the-digital-domain/2022-World-Language-Barometer
4 https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/6022/nomes-una-de-cada-dues-converses-entre-infants-als-caus-i-esplais-de-catalunya-es-fa-en-catala
5 La noció d’espai lingüístic segur és extreta de les aportacions en sociolingüística de Maite Puigdevall, Joan Pujolar, Avel·lí Flors-Mas i Marina Massaguer, tots quatre sociolingüistes especialitzats en els usos lingüístics d’infants i joves.
6 Suggerim el terme EspaiVAL per al País Valencià
7 Els espais segurs de llengua són una mesura necessària, però som conscients que cal actuar també a altres nivells, tan o més importants, com són el model econòmic (que impacta en la demografia) o la creació d’un Estat propi.
8 https://naciodigital.cat/baixmontseny/cultura-i-mitjans/quinzena-entitats-baix-montseny-es-comprometen-llengua-vehicular-entitat-sera-sempre-el-catala_2067004_102.html
