En els darrers anys, des de les files de l’independentisme s’ha debatut intensament sobre la importància de governar. S’ha discutit sobre la necessitat d’un govern anomenat efectiu, i sobre fins a quin punt pot ser-ho realment. Més enllà dels debats partidistes, cal tenir present que en realitat estem tractant un concepte d’una gran importància de fons: el control del poder polític.
Els independentistes, per motius obvis, no poden tenir el poder de l’Estat, però sí de la Generalitat, Diputacions i Municipis. Així doncs, parlem-ne. De què els podria servir tenir el poder o, almenys, aquestes quotes de poder? Podria ser algun govern realment efectiu? Des del punt de vista del nacionalisme català, disposar del poder hauria de servir bàsicament per aquests quatre objectius, tots igualment importants:
Defensar els nostres interessos
Primer, i elemental. Caldria usar el poder municipal, les diputacions i la Generalitat per a defensar els interessos de la gent del país: els béns i serveis de Catalunya, els treballadors, pagesos i empreses catalanes, utilitzant i esprement al màxim totes les eines possibles. Aquesta defensa dels nostres interessos hauria de ser prioritària i independent dels colors polítics que, eventualment, hi hagi a l’Estat Espanyol.
Cal, a més, fer servir les institucions per a transmetre a la població que s’estan defensant els seus interessos. L’altaveu governamental és imprescindible perquè la gent entengui que hi ha un poder que vetlla per ells, i que per tant és important que existeixi.
Fer construcció nacional
La construcció nacional ha estat una pedra angular del catalanisme des del segle XIX, i és la que ha mantingut viu el país fins als nostres dies. Construcció nacional vol dir fer polítiques en favor de la llengua catalana, per tal que aquesta sigui una llengua normalitzada, d’ús social, i que la gent del país la senti com a seva. Així mateix, la construcció nacional també implica la defensa activa i la promoció i difusió del nostre patrimoni històric, tradicional, natural, literari, arquitectònic, etc.
I, sobretot, construcció nacional significa fer créixer la consciència nacional catalana, és a dir, fer polítiques per tal que les persones que viuen i treballen a Catalunya se sentin part de la nació catalana.
Minimitzar la dependència amb l’Estat
Per altra banda, les nostres quotes de poder ens haurien d’ajudar a minimitzar la dependència de l’Estat i dels seus poders adjacents (premsa i diaris afins, empreses de l’IBEX 35, etc). És a dir, cal deixar de finançar-los i de dependre’n, i apostar per opcions que aprofundeixin en la nostra sobirania mediàtica, econòmica i de consum. En aquells casos en què això no sigui possible, establir aquestes relacions amb altres Estats i empreses; justament allò que, de vegades, s’ha anomenat desconnexió.
En un altre àmbit de coses, és feina del poder polític fer els moviments factibles en el pla internacional, tot teixint una estratègia de política exterior que a mig termini ens pugui facilitar l’exercici de l’autodeterminació del País.
Controlar els centres de poder
El control del territori ha estat un altre dels objectes de debat dels darrers tres anys. Més enllà del tall de carreteres o de vies de tren, no és cap secret que disposar d’un alcalde independentista o unionista suposa una gran diferència a l’hora de disposar de mitjans econòmics, materials, logístics i institucionals per a qualsevol iniciativa, com bé ho demostra el Primer d’Octubre.
Des d’un escrupolós respecte per al pluralisme democràtic, l’independentisme no ha de dubtar a situar les persones més professionals, però també més compromeses amb la defensa i l’autodeterminació de Catalunya, en les posicions clau i els centres de poder del país, tals com les posicions directives, mediàtiques, socials, etc.
En resum, l’independentisme té diverses eines per aconseguir els seus objectius, i el control del poder institucional n’és una de fonamental. En primer lloc, faria bé de posar en valor el control del poder i prendre-se’l seriosament, sense estirabots discursius que el banalitzin. I, en segon lloc, faria encara millor posant-lo a treballar de forma astuta i eficient en favor dels seus objectius programàtics. Res, per cert, que no faci qualsevol moviment polític del món.
Ara bé, arribats a aquest punt, és lícit preguntar-se: fins a dia d’avui, les quotes de poder que controlen els independentistes s’han posat al servei de les finalitats esmentades? S’estan aprofitant els beneficis que se’n podrien derivar? Ho deixem a judici del lector. En el proper article, parlarem sobre què no hauríem de fer mai quan governem.
