Dotze és la suma (irrisòria en nombre, però no tant en influència) dels diputats dels Comuns i la CUP al Parlament de Catalunya. Dotze de cent trenta-cinc escons.
Mai a la història d’aquest país ens havíem trobat que, a causa de l’incomprensible acomplexament dels partits catalanistes/independentistes de l’hemicicle, els diputats dels grups majoritaris (i amb diferència) es pleguessin als designis d’uns partits que podríem encabir dins de l’esquerra més tronada d’Europa.
Hem viscut una sèrie d’anys en què uns partits que en països seriosos tindrien el pes ideològic que els pertoca per l’ínfim nombre de diputats que tenen en representació, marquen, per contra, el pas del Govern de la Generalitat de Catalunya. Amb un discurs i actitud que alguns s’obstinen a sobrerepresentar, decideixen qui és o no el President del país i ens aboquen a una activitat legislativa més pròpia de l’Argentina que no pas als estàndards europeus.
La pregunta pertinent és: serem a temps de posar-hi fre, o continuarem rodolant per aquest pendent fins que el mal ja no tingui remei?
