La croada contra Catalunya va ser declarada pel papa Martí IV i pel rei de França Felip III l’Ardit contra Pere el Gran per la seva intervenció en els afers sicilians en contra de la voluntat papal amb els fets de les Vespres Sicilianes, i va comptar amb la participació, sobretot, del Regne de França, el Regne de Mallorca i la República de Gènova.
Com lo rey de França vench ab tot son poder sobre lo rey d’Arago e sa terra, ço es en Catalunya.
E en la terça escala anaven totes les osts de Narbona, e de Badares e de Termens, e de Carcases, e d’Agines, e de Tholosa, e del comdat de Sent Gil, e de Burgunya, e de totes les altres gents a qui dien Lenguadoch, qui fossen de la senyoria del rey de França venguts en aquella ost. E eren be setanta milia homens a peu, o pus.
En la quarta escala anaven les osts de França, e de Picardia, e de Normandia, e del condat de Flandes, e gran res de Alamanys e de Flamenchs, e d’altres gents e soldaders triats, qui eren, entre huns e altres, huytanta milia homens a peu, o pus, ab llurs armes.
En la cinquena escala anava lo cardenal ab sa ost a qui ell donava sou, qui eren sis milia cavalls armats, o pus; e feya aportar devant si huna senyera en que y havia senyals de claus.
E en la sisena escala anava lo rey de França, e En Felip son fill, e Carlot, ab tots los nobles homens de França, e ab comtes, e ab altres richs homens, senyors de senyeres, qui eren be cent milia homens, En la qual escala be tres milia cavallers ab llurs armes 1
Escuela de Todos va néixer el desembre de 2021 amb l’objectiu d’exigir el compliment de la sentència del 25% de castellà a les escoles de Catalunya, i va esdevenir l’aglutinant de les organitzacions de l’ultranacionalisme lingüístic espanyol. Aquesta entitat va convocar una manifestació a Barcelona a setembre de 2022 per “garantir el bilingüisme” i defensar els drets dels castellanoparlants a rebre l’educació en castellà. Segons la Guàrdia Urbana, hi van assistir 2.800 persones, entre les quals alguns polítics de PP, C’s i Vox.
Les 11 entitats impulsores de Escuela de Todos són: Asamblea por una Escuela Bilingüe AEB, Asociación por la Tolerancia AT, Cataluña por España CE, Centro Libre Arte y Cultura CLAC , Impulso Ciudadano IC, Convivencia Cívica Catalana CCC, Plataforma La Silenciosa LS, Asociación de Profesores por el Bilingüismo APB, S’ha Acabat SA, Segadors del Maresme SM, Aixeca’t-Levántate AL i Sociedad Civil Catalana SCC. Posteriorment s’hi han adherit altres entitats com Foro de Profesores FP, el Sindicato de Profesores de Secundaria AMES i altres grupuscles ultres.
Si ens fixem en cadascuna d’aquestes entitats, podem comprovar que obeeixen a una finalitat concreta segons una estratègia compartida: cal que cada espai de l’àmbit educatiu estigui cobert per una entitat o organització.
AEB (Ana Losada), IC (José Domingo) i CCC (Ángel Escolano 2) com a actors jurídics de famílies espanyoles denunciants de l’Escola Catalana. S’ha Acabat com a sindicat estudiantil (la representant de la qual, Júlia Calvet, ha esdevingut diputada per Vox al Parlament), AMES com a sindicat de professorat, FP i APB com a grups de docents, SCC com a impulsora d’actes i manifestacions, CLAC (Francesc de Carreras i Félix Ovejero), AT o LS com a plataformes de difusió, Crónica Global o El Catalán com a mitjans periodístics, i SM com a entitat d’acció directe al carrer (ha intervingut en incidents violents amb denúncies incloses).
L’entitat més important del grup és Sociedad Civil Catalana que esdevé una eina política de l’ultranacionalisme espanyol i de mobilització al carrer contra la voluntat democràtica dels catalans d’assolir la independència. Es desconeix d’on surten els recursos financers de SCC, tot i que un article d’investigació de La Directa parlava de 4 entitats privades anomenades BBV, SANT, CAIX i TEL. El mateix article revelava l’encàrrec de tasques a polítics com N. Martín del PP o J. Buxadé de Vox. La funció, però, com a principal eina de l’ultranacionalisme lingüístic espanyol l’adopta, sobretot, AEB.
Es comparteixen seus socials, recursos, argumentari, suport polític i difusió, però també algunes característiques rellevants: són relativament poca gent, però molt ben connectada políticament, jurídicament, econòmicament i mediàticament. Tenen una tendència al monolingüisme castellà (tot i l’aparent defensa del bilingüisme) que s’observa en els webs de les entitats, de les quals només dues de les onze inicials són en català/castellà. La resta, són en llengua castellana (inclosos Profesores por el bilingüismo, S’ha Acabat, CLAC o Asociación por la Tolerancia). En el seguiment a xarxes, pràcticament totes les piulades, comunicats i notes de les entitats són en llengua castellana. També han de dissimular l’ultranacionalisme espanyol mitjançant referències a la convivència i a la catalanitat (CCC, SCC, Segadors del Maresme, Dolça Catalunya, El Catalán) o al bilingüisme que no exerceixen (S’ha Acabat, Asociación por la Tolerancia, Foro de profesores, Hablamos español).
El Rei en Pere als missatgers del Rei de França
Certes, ço dix lo rey als missatgers, fort ha poch en la terra de Catalunya aquell qui l’ha donada a altre, e menys aquell qui la ha presa; car mon linatge l’ha conques ab espa. Per que sabreu tuyt que: qui la volra costar li ha 3
Actualment l’ofensiva espanyola és sobretot judicial, i pivota sobre l’eix cultural, l’àmbit educatiu, el món local i les institucions europees. El front polític està desarticulat pels fets de l’octubre de 2017 i posteriors. De fet, el totalitarisme o nacionalisme espanyol ha hagut de recórrer sistemàticament a 2 grans mitjans: les pistoles i els jutges. Per tant, no és cap novetat que aquest nacionalisme recorri de nou a la justícia espanyola per aconseguir allò que no obté a les urnes. Cal sumar-hi el model econòmic, l’ús de la immigració massiva, la repressió de la dissidència o la instrumentalització de les minories o dels desafavorits (lerrouxisme).
A nivell ideològic, l’ultranacionalisme espanyol es fonamenta en 4 vectors consistents en el supremacisme de la llengua castellana i el trencament de la consideració del català com a llengua pròpia (justificació de la presència del castellà des de temps immemorials, negació de la persecució de la llengua catalana i preeminència social del castellà a l’actualitat), el victimisme (persecució del castellà per part dels organismes autonòmics i locals), un bilingüisme aparent que acaba derivant en un monolingüisme castellà militant i la recuperació del concepte d’Hispanitat que Aznar ja va intentar revitalitzar el 2004. Per exemple, el passat juliol es va celebrar el II Curs d’Estiu de ISSEP del Centre d’Estudis per a formació de lideratge polític de la mà de l’advocat argentí Santiago Muzio i la néta de Le Pen. Aquest Centre està vinculat a la formació política Vox, i el curs ha tractat la Hispanitat com a geopolítica, cultura i universalitat, i ha comptat amb l’assistència de periodistes espanyols com Hughes o J.J. Esparza.
Malgrat pertànyer al Comtat del Rosselló, i per tant al Regne de Mallorca, algunes places com Elna s’enfronten a l’invasió francesa.
E huna nit avallaren lla jus e entraren en la vila, que hanch nols veren los Francesos. E quant vench sempre perlo mati, fon lo rey de França devant Euna atendat, ab ses osts que tenien de aqui tro a Perpinya, que per poch hiha dos legues; e feu dir als horneas d’Euna: ques retessen a ell per fer d’ells sa volentat, sino ques aparellassen de la batalla. E els homens d’Euna respongueren li: que nos retrien pasa ell, mas que eren aparellats de la batalla e de tota res que volgues sen 4
L’objectiu de l’entramat es pot comprovar amb qualsevol de les accions que l’entitat CCC porta a terme, com els recursos contenciosos administratius als processos selectius de personal municipal. El que es va interposar contra l’Ajuntament d’Altafulla el desembre de 2023 i que signava el mateix Á. Escolano conté aquest paràgraf:
El nivel de catalán a acreditar se exige de manera indiscriminada y sin justificación alguna, sin que sea proporcional el nivel de exigencia que se efectúa para las plazas a cubrir (personal de limpieza de dependencias municipales). Atiéndase que las funciones de los puestos a cubrir (suplencias más o menoscortas del personal de limpieza fijo) no requieren de conocimiento alguno de catalán para desempeñarse.
Però ens equivocaríem si remetéssim aquest objectiu únicament a l’espai ultranacionalista. Estem parlant d’un projecte i objectiu polític avalat pels espanyols. Per la majoria del poble espanyol. Es tracta d’un projecte polític que abasta diversos segles i que cobreix absolutismes, totalitarismes, repúbliques o democràcies, i que està pensat i dissenyat per esclafar el català. La part més mecànica, sòlida i més visible (l’ultranacionalisme), feta d’engranatges, rodets, barakes i carcasses, no acaba de funcionar sense la part no visible (no nacionalisme) formada per corretges de transmissió, greixos, líquids refrigerants i mecanismes d’aturada o activació. Això inclou la totalitat de l’espectre polític, social, econòmic, periodístic o cultural espanyol. Per això no són cap casualitat les declaracions contràries a la llengua catalana o els catalans de personatges del món de la cultura com A. Resines o V. Manuel.
En aquella hora de suprem perill, el rei Pere va trobar-se abandonat de tothom excepte dels catalans. Els aragonesos , que hem vist convocats, ni venien ni donaven senyals de venir. Els pobles occitans, en els quals havia posat esperances més o menys vagues i als quals s’havia adreçat en uns versos trobadorescos havien donat molts forts contingents a la croada.5
Vida de Pere el Gran i d’Alfons el liberal, Ferran Soldevila
El rey aquella nit trames missatge a totes les osts de Leyda, e de Barcelona e de Girona e de Cervera e de
Monblanch e de Tarega e de Vita-Franca e de Manresa, e de tots los altres logars de Catalunya 6
L’estratègia d’ambdós grups difereixen en la metodologia, malgrat que l’objectiu acaba essent el mateix. Tenen un Pla i el porten a terme. De fet, aquest mateix novembre l’actual president S. Illa es va reunir al Palau de la Generalitat amb dues de les entitats: AEB i IC.
La part no visible del mecanisme, amb el PSOE com a vaixell insígnia, consisteix en mesures per a l’impuls (més de mil cent milions per promoció del castellà i 47 per les “otras lenguas cooficiales”) i la imposició del castellà (El BOE va publicar cent noranta-dues normes discriminatòries envers el català durant el 2023), el secessionisme lingüístic, la institucionalització del bilingüisme, la substitució cultural mitjançant biblioteques i centres culturals, l’ocultació i demolició de la cultura catalana, la castellanització de la toponímia i dels mitjans audiovisuals o la reescriptura de la història. Això, sense comptar amb les maniobres del Ministerio per afavorir el castellà a Andorra, per esborrar el català de la Franja de Ponent o a la resta de domini del català.
Els grans eixos d’aquest grup consisteixen en el suport al bilingüisme i la negació del conflicte lingüístic (llevat que l’extrema dreta i l’independentisme trenquin la “pacífica” convivència lingüística). També exerceixen una tasca d’arrossegament dels partits catalans a posicions toves amb l’excusa del “consens i la convivència”, que s’ha comprovat molt clarament amb l’aprovació de la Modificació de la Llei de Política lingüística, article 21, proposada per ERC, Junts, PSOE i Comuns, per tal d’incorporar el castellà com a llengua d’ús a l’escola i “driblar” les sentències del 25%, i que ha acabat en l’aprofitament del nou text legal per part d’AEB per aconseguir noves sentències favorables a la imposició del castellà.
També queda al descobert l’objectiu últim del nacionalisme espanyol arran de l’estat del català a la ciutat d’Alacant, on ha governat, des del restabliment de la “democràcia”, set legislatures el Partido Popular, i cinc el PSOE. El resultat és que, si bé el 1930 el 90% de la població s’expressava en català, avui s’hi expressa el 3%. Aquest procés ha estat descrit a La llengua interrompuda per Brauli Montoya.
Un altre punt cabdal de l’estratègia de la totalitat del nacionalisme espanyol passa per la mateixa definició de catalanitat. De la mateix manera que el castellà ha d’anar ocupant tots els espais i àmbits d’ús que li resten al català (escola, administració, parlament, casals, entitats de cultura popular), també ho ha de fer amb els espais conceptuals: la catalanitat no pot ser aliena al castellà.
L’estatut d’Autonomia de Catalunya modificat per les Sentències del TC determina a l’article 7 la condició política dels catalans.
Art. 7 Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
La catalanitat és un concepte que l’independentisme, o abans el catalanisme, no ha volgut afrontar, i que s’ha buidat de contingut, de manera que avui, entre joves i immigrants, no val gaire res. Aquest és un espai que el nacionalisme espanyol no ha trigat a ocupar, fent-se seva una definició de catalanitat, aparentment inclusiva, però que actua intrínsecament com a mecanisme de minorització del català, desvinculant la llengua de la identitat catalana. És absolutament vital per al nacionalisme espanyol desvincular la identitat de la llengua: si per ser català en tens prou amb empadronar-te en un municipi català, la llengua no et cal per res. El concepte que se’n desprèn és que la catalanitat depèn de les institucions espanyoles i autonòmiques i de la Constitució espanyola. La superioritat moral dels partits catalans ha fet que caiguessin de quatre grapes al parany espanyol. Aquest arraconament del català i el mecanisme de minorització que es deriva de la formulació anterior s’observa molt clarament en els debats recurrents sobre la cultura catalana en llengua castellana, amb el cas paradigmàtic de Marsé, que va rebre tracte de favor de la censura franquista per escriure en castellà7.
Encara no hem arribat a escatir què és ser català. Però sí que tenim clar què no és. La catalanitat no és cap acte administratiu espanyol ni cap veïnatge civil.
Almirayl, vós tenits secret ço que Nós vos direm, aytan carament vos ho manam con vos és cara la nostra amor. Vós, entre aquestes galees, armar-n’ets IIII, totes de bones gents de cathalans, que sol I latí no hi aja ne nuyl hom d’altra lengua […]8
Arribats a aquest punt, no només fa aigües la concepció pujolista-candeliana de la identitat catalana. La identitat cívica o el “Som un sol poble” navega enmig del desconcert del globalisme i liberalisme. Políticament, els resultats de l’octubre del 2017 i la rendició dels polítics que van dirigir el Procés, incloent-hi la declaració en castellà dels dirigents polítics dels tres partits davant del TS, també han repercutit negativament en la llengua. Se l’ha lligat al derrotisme i rendicionisme. Els partits catalans han estat incapaços de defensar els interessos dels catalans, començant per la seva llengua.
Al mateix temps que el nacionalisme espanyol té un pla i el duu a terme, la principal entitat cultural d’Europa, amb més de 170.000 associats, modifica els seus estatuts a l’Assemblea General Ordinària AGO de gener de 2021 per convertir-se en una entitat social. Així doncs, aporta 100.000 € a l’esprint solidari (Jo em corono, Resposta Coronavirus! o el Banc d’Aliments), la seva vicepresidenta fitxa per l’empresa Mediapro arran de la qual, previsiblement, s’entrevista amb el comissari Villarejo en un reservat d’un restaurant madrileny, i el seu president J. Cuixart declara en castellà davant del Tribunal Suprem. És interessant llegir-se l’apartat del document de l’AGO dedicat a la llengua (punt 5 que, de fet, es diu Cohesió social i llengua). Fidel reflex de la degradació ideològica de l’entramat polític, cultural i empresarial que va dirigir el procés d’independència i, de fet, l’autonomia catalana.
I el rei va restar a Girona amb els barons i els cavallers , amb servents i almogàvers. Aplegat al consell reial , fou pres l’acord d’establir la ciutat de Girona. El vescompte de Cardona En Ramon Folc n’era per dret propi, el castellà, i va demanar al rei que li concedís la defensa de la ciutat. El rei va agrair-li molt la petició i acceptar-la perquè era, en el fons, el que desitjava. Vuitanta cavallers, dos mil cinc-cents servents o peons i sis-cents ballesters sarraïns havien de constituir la guarnició de la ciutat heroica , destinada a ésser l’escull dels francesos. 9
Dins d’aquesta estratègia de lluites compartides del nacionalisme espanyol hi ha un element que s’intenta mantenir neutre, fora de tota polèmica: la llengua de Castella. Es converteix en una llengua no connotada que ja és la llengua més parlada a Catalunya.
El Rei en Pere va passar per Montserrat per encomanar-se a la verge abans d’anar a colpejar les host franceses que assetjaven Girona, des dels fronts sud de Montsoriu i oest de Besalú.
E ell apres partís de la ciutat de Barcelona, e vench s’en a hun monestir de monges negres qui es en Catalunya, e es lloch de gran devoció hon Deus ha he fet a tot hom moltes miracles e virtuts, e el lloch aquell es apellat Senta Maria de Monserrat.
E quant lo rey hac vellat tota huna nit, lo bon mati, oyda la missa, oferi ses presentalles a madona santa Maria. E puix partis de aquell lloch ab tota sa cornpanya, e vench se d’amunt per lo cami de les montanyes, entro que fonch vengut a Estalrich 10
Des del moment que la llengua de Castella és la llengua més parlada a Catalunya, apareix descarnadament i a la vista de tothom, el procés de substitució lingüística, i salta pels aires la teòrica convivència lingüística i el marc mental que la sustentava: el bilingüisme social, que contenia una idea d’equilibri i igualtat (el cor de Ciudadanos) que ara s’ha desmuntat.
Des d’aquest moment canvia el paradigma, que es veu agreujat per l’adopció per part de la nova immigració massiva (o de pas) de la llengua de Castella com a llengua franca. Mentre que Espanya lluita per imposar el castellà i l’espanyolitat, els catalans lluiten per la seva supervivència. Si bé el Primer d’Octubre va significar la mort final del catalanisme, el castellà com a llengua més parlada significa l’inici de la mort del bilingüisme (o la seva ideologia de mort de llengües).
La principal estratègia del nacionalisme espanyol, ara que el bilingüisme social ja ha fet la feina quedant en evidència com a condicionant necessari de la substitució lingüística, serà donar carta de naturalesa a la llengua de Castella a Catalunya, i desvincular-la del fet que sigui filla de la imposició per la força i la por. És a dir, negar el procés de substitució i recalçar la percepció que sí que és possible que convisquin junts, el català i el castellà. En aquesta situació, el nacionalisme espanyol fa servir la llengua castellana com a ariet contra la diversitat lingüística. Un ariet que pren progressivament totes les funcions a pràcticament tots els àmbit d’ús a la llengua pròpia del país.
En aquest punt, és important recalcar allò que diuen els lingüistes: cap poble renuncia voluntàriament a la seva llengua. La lingüista nordamericana S. G. Thomason enumera a Endangered languages algun dels motius que porten una llengua a estar en situació de perill: conquesta, pressions econòmiques, estandardització, política lingüística o actituds (prejudicis lingüístics).
El rey, qui viu aço, acostas al cavaller qui havia mort lo servent, e vokh li donar de la massa al cap; mas nol estevench; e feri al cap dl cavall, e dona li tal colp entre les órelles ab dues que el cavall e lo cavaller caygueren en terra Tantost. Si quel cavaller hanch no pogue pujar en sella, mas que morí a pochs dies com la batalla fou finida. E aquell cavaller era molt honrat home de gran poder, e appelaval bom senyor de Clermont. 11
Que la llengua de Castella sigui la llengua més parlada a Catalunya és un fet contra la voluntat dels catalans. Obeeix a la voluntat d’altri: a Castella i el seu artefacte anomenat Espanya, que ho ha aconseguit mitjançant els mecanismes descrits pels lingüistes. Es tracta, per tant, d’una expressió de genocidi cultural.
Que la llengua de Castella sigui la llengua més parlada a Catalunya és la demostració que ambdues llengües no poden conviure al mateix territori, i que per tant la convivència no és possible sense que la llengua dels catalans vegi amenaçada la seva existència. O català o castellà com a màxima expressió del conflicte nacional amb Espanya. En tot cas, l’estat i el nacionalisme de la llengua dominant i imposada haurien d’haver garantit que es complia una situació d’igualtat real entre ambdues llengües, fet impossible de garantir atès el caràcter dels castellans i l’article 3.1 de la Constitució Espanyola de 1978, que consagra el supremacisme de la llengua de Castella. La lingüista C. Junyent afirmava que no havia conegut cap cas de comunitat bilingüe que s’hagués mantingut estable i que no hagués acabat en substitució. Els catalans podem ser els primers a trencar aquesta injustícia fent una aportació a la preservació de la diversitat a la resta de pobles.
Per mar arriba la flota de Sicília de l’almirall Roger de Llúria que derrota els francesos i trenca les línies de subministrament de l’exèrcit croat.
E les quatre galeres de Cecilia anaren tant avant tro ques atrobaren ab la armada del rey d’Arago e de
Cecilia; e aqui hagueren gran goig, E mantinent parlaren ab En Roger de Lluria qui era almirall sobre tots; e dixeren li com vint e cinch galeres del rey de França los havien encalsats, e eren alli prop. E En Roger qui u hac oyt, hac gran goig, e no vehe la ora que y fos. E feu tots los homens armar per donar batalla 12
Que la llengua de Castella sigui la llengua més parlada a Catalunya i que el nacionalisme espanyol n’hagi fet ús com a eina d’imposició i homogeneïtzació lingüística em produeix tristesa, perquè era la llengua dels meus avis i també una mica meva. I no passa només amb el català. Es pot afirmar que, dins d’Espanya, les llengües diferents dels castellà tenen molt complicada la seva supervivència: observem la degradació i envelliment del gallec, la no oficialitat de l’astur-lleonès, la incapacitat del basc de fer el salt a l’ús social, la pèrdua alarmant de parlants de l’aragonès o la substitució directa de l’occità. Com més llengua castellana, menys diversitat lingüística.
Finalment, la llengua de Castella és la pedra angular sobre la qual s’edifica tota l’estructura i estratègia del nacionalisme espanyol contra la llengua dels catalans, i esdevé l’eina necessària i volgudament neutre que activa el procés de substitució lingüística, principal derivada de l’ocupació espanyola de Catalunya.
Sembla raonable pensar que, si el món s’està endurint, i ho està fent a marxes forçades, els catalans també ho haurien de fer. Per tant, els catalans es troben un altre cop en una cruïlla històrica com la que va viure el Rei En Pere, i hauran de repensar la seva relació amb la política, l’economia, el poder, la immigració, la demografia, la violència, l’ecologia o, la més important de totes, amb la veritat.
E quant vench al vespre de aquell dia del diumenge, los Francesos se aturen; e romangueren al coll de
Panisars la major partida, car alguns, qui volgueren anar avant, trobaren de lla el coll de Panisars En Roger de Lluria, almirall de les galeres del rey d’ Arago, ab be deu milia servents que hac amenats de les galeres 13
- Caoítol CXXXVII Cronica del Rey en Pere, Bernat Desclot
- El jurista espanyol amb residència a Catalunya ha exercit com a lletrat del Sindicat policial de Mossos d’Esquadra SAP FEPOL segons article de La República.
- Caoítol CXLIV Cronica del Rey en Pere, Bernat Desclot
- Caoítol CXLI Cronica del Rey en Pere, Bernat Desclot
- Ferran Soldevila, Vida de Pere el Gran i d’Alfons el liberal, , Aedos, 1963
- Caoítol CXXXVII Cronica del Rey en Pere, Bernat Desclot
- Fernando Larraz, Letricidio español Trea, 2014
- Caoítol LXXVI Cronica de Ramon Muntaner
- Ferran Soldevila, Vida de Pere el Gran i d’Alfons el liberal, , Aedos, 1963
- Caoítol CLIX Cronica del Rey en Pere, Bernat Desclot
- Caoítol CLIX Cronica del Rey en Pere, Bernat Desclot
- Caoítol CLXVI Cronica del Rey en Pere, Bernat Desclot
- Caoítol CLXVII Cronica del Rey en Pere, Bernat Desclot
