Sembla que la nova-vella estratègia de reduir la presència pública de la llengua catalana amb l’objectiu de fer-la desaparèixer imperceptiblement té en la judicatura un ariet irrefutable (com a mínim, dins de l’estat espanyol). Els nous sheriffs de tot, amb un poder absolut i essent intocables, poden, de facto, canviar consensos polítics i socials i carregar-se l’autonomia educativa d’un cop de sentència.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) passa de fer complir sentències individuals a dictar una norma global que enterra la immersió lingüística a Catalunya. La Llei de Normalització Lingüística del 1983 o la Llei d’educació de Catalunya (LEC) del 2006 són paper mullat davant d’aquesta croada judicial. Al TSJC li preocupa el % de català a les sentències judicials? Als canals de televisió? A les plataformes audiovisuals? Als jocs infantils? A les aplicacions mòbils? A les empreses que presten serveis bàsics? A la premsa escrita? Etc.
Quin sentit té aquesta norma del 25% de classes en castellà quan encara ara els nostres alumnes no tenen assolit un coneixement (especialment l’oral) de la llengua catalana adequat? Com a director em toca parlar sovint amb alumnes i cada vegada més n’hi ha (un percentatge no negligible) que no saben expressar-se en català. Vetllar perquè els nostres alumnes surtin amb un coneixement òptim de català i castellà (principalment) importa a algú? Importa als jutges que redacten aquest gir copernicà educatiu? Tenen xifres que avalin aquesta decisió? Jo els convido –i a qui vulgui- a venir a l’Institut Antoni de Martí i Franquès i veure els resultats de les competències bàsiques de 4t; les Proves d’accés a la Universitat; o passejar-se per les classes i passadissos per veure què fem i quines llengües tenim i quins són els usos reals per veure si cal canviar res o no.
En el meu cas, llicenciat en filologia catalana (UdL) i castellana (UNED), tinc diversos indicadors per mesurar el projecte de direcció. Un dels quals és el % d’alumnes que són competents (a 4t d’ESO) en català, castellà i anglès-alemany-francès (1a llengua estrangera); no fem cap discriminació i les tenim en compte totes perquè que els alumnes siguin competents en les tres llengües és molt important per nosaltres. Carregar-se la pota feble, la catalana, ens farà millors ciutadans de Catalunya? No ho crec… però segur que forçarà més la pèrdua d’usuaris efectius en català i la seva competència comunicativa. I sembla que aquest és l’objectiu final: la desaparició lenta però constant de la llengua catalana en els usos diaris.
Nota: Imatge extreta del diari El Punt-Avui.
