Ara fa uns dies llegia un article que informava que molts joves no consideren que el català sigui una llengua apta per a insultar ja que els sona massa acadèmica i que ho fan en castellà. Els darrers estudis sociolingüístics ens indiquen que el català recula com a primera llengua dels joves fins al 33%. L’absència d’una plataforma televisiva en català condiciona que l’assortit d’audiovisuals que es poden trobar a la xarxa (en especial per a infants però també per a adolescents i joves) és escàs, dispers, poc accessible i de qualitat baixa massa sovint.
El panorama no pot ser més desolador… el Govern de la Generalitat fa anys que bada i no es pren aquest canvi cultural-generacional en marxa com una necessitat i encara viu del record d’aquell potent i culturitzador Club Súper 3. Algunes entitats com Plataforma per la Llengua i Òmnium s’han apuntat fa unes poques setmanes a aquesta defensa que rep una amenaça encara pitjor en forma de legislació educativa i audiovisual espanyola que afavoreix el castellà amb un estol de jutges que redefineixen la immersió lingüística a l’escola i la limiten, ergo la deixen sense efecte real (més enllà del poc efectiva que ja venia essent els darrer anys).
La lluita és, per tant, a ultrança. La lletra de batalla ens interpel·la a tots i, especialment, als docents, i més encara al professorat de català; l’últim baluard sense dret a defallir. És per això que pren molt de valor la iniciativa de diversos instituts de la ciutat de Tarragona de realitzar un concurs de Versots (entre ells l’Antoni de Martí i Franquès) per posar a l’abast dels joves la llengua oral, els insults com a recurs literari, l’enginy en triar temes i plantejar-los críticament, la rima com a essència poeticomusical, el vocabulari com una riquesa i la cultura popular que sempre ens fa més propers al terròs. Amb el suport de l’associació “Ball parlat de Sant Miquel i diables” s’ha posat en valor la llengua planera i s’ha trencat, breument, aquest dogma que fa que l’alumnat vegi la llengua catalana com un reducte academicista. Llarga vida a l’enginy lingüístic en català.
Nota: Imatge extreta del web de Ball parlat de Sant Miquel i diables.
